Municipi

El terme municipal té una extensió de 19'31 quilòmetres quadrats, i el nucli habitat és un espai enclotat que es troba a una alçada de 249 metres sobre el nivell del mar. Limita al nord-oest amb Linyola, al nord amb Vallverd d'Urgell, al nord-est amb Ivars d'Urgell, a l'est amb Castellnou de Seana, al sud amb Golmés, al sud-oest amb Mollerussa, a l'oest amb El Palau d'Anglesola i El Poal. Les 16 partides del terme són: Clot Rodó i Ferran, Ferran i la Cometa, l'Estany, Clot del Conill i Pla del Mestre, Camí de Castellnou, Torre del Francesc, Masia del Felip, Serradal, els Merlets, Camí de Tàrrega i Merlets, Torre del Xamà, Torre del Faixes i Novelles Baixes, Comelles, Carretera de Linyola, Pla del Manel i Serradal, Carretera de Mollerussa i Novella Alta.

Vila-sana és el nom del municipi d'ençà el 17 de juliol del 1933, després de la segregació del nucli d'Utxafava, les masies de Les Novelles (Alta i Baixa), i part de l'antic despoblat dels Oberts. La independència es féu respecte a la veïna població de Castellnou de Seana.

Història

El nom d'Utxafava apareix en els documents des de l'any 1079, en concret, en una llista de preveres del bisbat de Vic (bisbat de Solsona des del 1593) destinats a les poblacions que integraven el termes castral d'Anglesola. Entre 1283 i 1422 va existir la baronia d'Utxafava, després fou un féu més dins la baronia de Bellpuig. Hi ha qui diu que l'etimologia d'Utxafava és d'orígen àrab, procedent del mot "Borchafava", que té l'arrel "borch" que significa "torre". També podria tractar-se d'un mot anterior, potser ibèric, idioma encara per desxifrar, però la paraula "aigua" es relaciona amb l'arrel "oxa" ("Utxa"-fava). Enmig del desert hi havia un "terreny d'aigua", almenys abans que fossin secats, hi havia un estany i varies basses (conegudes com a "clots").

Tot i aquests antecedents, el nucli d'Utxafava va quedar despoblat amb les pestes del segle XIV i les migracions successives. En el fogatge realitzat els anys 1360 i 1370, juntament amb Els Albercs (identificable amb la partida dels Oberts), tenia 43 focs, o sigui, 215 habitants. Pocs anys després, el 1378 només tenia 12 focs o 60 habitants. Ja no apareix esmentada en els fogatges del 1497 i 1553. El nucli primitiu es deuria d'ubicar a la part més elevada, en l'actual partida del Vilot. Utxafava no va tornar a ser habitada fins el 1695, quan Pere Gomar, procurador de la baronia de Bellpuig, edifica la Casa Vella. A partir d'aquí, durant el segle XVIII es van establint diferent cases pairals aïllades: el 1748 Josep Galitó féu la Casa de Dalt, avui Cal Senyor; o el 1766 Antoni Teixidó féu la casa del Benefici, avui coneguda com Masia Fraret. Però la població constituïa un grup de masies sense entitat per figurar en el cens realitzat el 1787 pel comte de Floridabanca. El 1845 Madoz recull que hi ha 5 veïns, amb un total de 29 habitants. A finals del segle XIX podríem començar a parlar de poble, amb l'establiment d'una mínima xarxa urbana entre les diferents masies i la construcció d'una església parroquial. Aquest devenir històric explica que Vila-sana no tingui un nucli antic medieval, i al mateix temps un gran complexitat. Vers 1910 ja trobem 269 habitants, demografia que va en augment fins el 680 pobladors del 1960. Després la migració cap a les ciutats: el 1970 tenia 624 habitants, el 1981 en tenia 556, i el 2001 només 540.

Patrimoni

La Casa Vella, com hem dit el 1695, és un edifici barroc destacable. També ho és la seva capella, consagrada el 1702 amb la imatge de la Mare de Déu de la Cabeça que la duquesa de Sessa, Teresa de Cardona, havia donat després de dur-la des d'Andújar (Jaén).

L'abril del 1784 Pasqual Ribalta, mestre de cases de Castellnou de Seana, contractava la construcció de l'església parroquial d'Utxafava. Temple que fou beneït el juny del 1790. El resultat fou una sola casa amb doble funció, que encara conserva: església i rectoria. El campanar és una obra de mitjans segle XX. El retaule major, cremat el 1936, fou encarregat a l'escultor de Navarra Félix de Sayas al febrer del 1794, i finalment beneït el desembre del 1795.

En el terme també trobem les masies de la Novella Alta i la Novella Baixa, així com un plataner d'ombra declarat bé d'interès local.

A nivell etnològic, les festivitats del poble són: 8 de maig (aparició de sant Miquel, festa major petita, popularment coneguda com "sant Miquelet"; 29 de setembre (sant Miquel, festa major; i 30 de setembre (Mare de Déu de la Cabeça, advocada del mal de cap, que també es celebra a l'últim diumenge d'abril).

Serveis

- Ajuntament: Plaça Major, 4. Telf.: 973 71 03 91.

- Dispensari mèdic: Plaça Major, s/n. Telf.: 973 60 19 01.

- Farmàcia: Avda. Catalunya, 91. Telf.: 973 71 13 21.

- Correus: Avda. Catalunya, 65.

- Rectoria: 973 60 19 16.

- Restaurant Petit Xiroi: C/ del Vilot, s/n. Telf. 973 71 27 04.