La comarca del Pla d'Urgell és un invent recent, ja que la seva creació data del 1988 per la Generalitat de Catalunya, constituïda per 16 municipis: Torregrossa, Bell-lloc d'Urgell, Sidamon, Fondarella, El Palau d'Anglesola, El Poal, Bellvís, Linyola, Miralcamp, Mollerussa, Vilanova de Bellpuig, Golmés, Vila-sana, Castellnou de Seana, Ivars d'Urgell i Barbens. Històricament, respòn als territoris del fahs Maškigan, després conegut com a pla de Mascançà, foren conquerits pel comte de Barcelona en el tercer quart del segle XI, o sigui, entre la conquesta de Tàrrega (1058) i l'atorgament del terme castral d'Anglesola pel comte de Barcelona a Berenguer Gombau (1079). Que l'actual comarca prengui el nom de Pla d'Urgell, englobant poblacions que havien estat del comtat d'Urgell i altres que no ho eren, com Mollerussa, és un fet que s'ha de relacionar amb un fenomen que es documenta des del segle XIV i que s'anomena desplaçament de la toponímia, fruit de l'existència d'un mateix paisatge físic i humà.

La comarca té una superfície global de 304'49 quilòmetres quadrats, i resta situat al sector del ponent de Catalunya, en el centre, dins l'anomenada Depressió Central Catalana (dins de la depressió de l'Ebre). Es tracta d'una plataforma lleugerament inclinada en direcció cap al Segre, amb pocs accidents geogràfics que superin els 50 metres de desnivell. Els corrents d'aigua més importants del Pla d'Urgell són els canals i les sèquies. És difícil parlar de rius a la comarca, ja que són de poc cabal. El riu Corb circula totalment transformat, ve de la Conca de Barberà i l'Urgell, passa pels termes de Castellnou de Seana, Golmés, Vila-Sana, El Palau d'Anglesola, El Poal, Bellvís.

El clima és mediterrani amb tendència continental de terra baixa. Els hiverns són freds i llargs, i els estius són calorosos i de curta durada. L'altitud baixa i la distància del mar fa que els estius siguin molt càlids, però els hivern són molt rígids, per això la temperatura mitjana anual es situa entorn dels 14º. Però hi ha fortes oscil·lacions tèrmiques estacionals i diàries. Les precipitacions són escasses i irregulars, amb mitjanes anuals que estan entre els 350 i els 400 mm. L'estiu és l'estació més seca, seguida de l'hivern. Els mesos menys plujosos són gairebé sempre juliol i febrer. Entre mig novembre i inicis de febrer trobem la boira, que, a vegades, pot durar dies seguits i fa baixar la temperatura. També cal destacar: les pedregades o calamarsades, que en ocasions han malmès les collites; i les nevades, algun cop espectaculars, com la del febrer del 1944.

El paisatge està absolutament modificat per l'acció de l'home, per tant és difícil de dir quina era la vegetació espontània. Abans dominava una vegetació de mates baixes i pastures seques, lloc on es portaven les ovelles i cabres quan no hi havia conreu: boscos d'alzines carrasques, algun pi, arbustos com els magraners, les moreres; als marges encara trobem les cireretes de pastor, esparregueres, ruda, timó, camamilla, argelaga, roelles o la grama. Amb l'arribada de l'aigua del canal d'Urgell, també arriba una altra vegetació: xops, plàtans d'ombra, oms, àlbers, verns, freixes, salzes, saüquers i, als marges, la canya xisca. Pel que fa als animals, hi ha: caderneres, estornells, falcilles, merles, orenetes, oriols, pardals comuns, garses, corbs, gralles, cogullades, xamerlits, puputs, picots, guatlles, perdius, coloms, tudors, tòrtores, mussols, òlibes, esparvers, guineus, llebres, senglars, musteles o llangardaixos.